PROBLEMES
Estimat diari,
Durant el viatge, les previsions de menjar, es van anar acavant, fins que vam arribar al punt de haver-nos de menjar els càdavers humans que tots nosaltres havíem anat matant. Era molt desagradable pero en aquells moments era l'únic que podiem fer per sobreviure per molt desagradable que arribes a ser.
Per culpa de la falta d'higiene, tots patiem moltes malalties, fam agafar moltes infeccions...era molt trist el veure com la gent que m'envoltaba anava morint per falta de netedat.
Va ser un viatge molt dur, caminar durant tantes hores era molt esgotador i cansat.
Carla i Júlia
dijous, 6 de març del 2014
SITUACIÓ GEOGRÀFICA
-FEUDISME-
LA NOBLESA:
La noblesa de privilegi, s'obtenia per concessió
reial, per gestes militars o actituds heroiques, i podia donar-se a la persona
que es volgués gratificar només o també transmetre als seus hereus, que
l'adquiririen com noblesa de sang, és a dir, per baixar de un avantpassat
gloriós.
Dins de la noblesa també existien categories, encara
que representaven només el 3% de la població total. L'alta noblesa, formada per
comtes (governadors de les comarques), ducs hereus dels governadors militars) i
marquesos (que governaven en les marques o fronteres) van ser aquells que
durant l'edat mitjana, es van convertir en vassalls directes del rei, i grans
senyors feudals dels camperols que es van convertir en els seus vassalls,
mentre ells s'ocupaven de lluitar en defensa dels seus regnes. En temps de pau,
la seva vida rutinària, avorrida i ociosa, es matisava amb activitats de
cacera, pesca, i combats amb espases, en tornejos.
EL CLERGAT:
El darrer grup de privilegiats, el clergat, va tenir
un paper unificador durant tota l'edat mitjana ja que és present a tota Europa
abanderant el cristianisme. En molts casos s'enfrontaven a la noblesa, des de
totes les alçades, ja sigui el Papa amb diferents reis, o la noblesa
enfrontant-se pel nomenament d'abats en els feus eclesiàstics.
Les funcions del clergat eren diverses
segons el tipus de tasca i grau que ocupaven:
- S'encarregaven
de l'educació durant tota l'edat mitjana, i ostentaven el monopoli de
la cultura.
- Fixaven
les obligacions religioses dels fidels i totes les litúrgies
(bateig, matrimoni, etc...)
- Limitaven
la violència dels nobles, o si més no ho procuraven (pau i treva de déu).
- Influència
en decisions polítiques, que sovint acabaven amb amenaça d'excomunió.
- Gestió
de feus en cas que en tinguessin, com era el cas de nombrosos
monestirs, on com qualsevol senyor feudal, cobraven les rendes als seus
serfs.
- Cobrament
del Delme als cristians.
POBLE, (PAGESOS)
Certament els pagesos formaven part del
que hem anomenat aquest tercer estat juntament amb d'altres grups socials, com
artesans, petits comerciants, etc... Sobretot a l'alta edat mitjana, i en el
context d'una economia plenament rural, amb ciutats poc desenvolupades, els
pagesos eren per molt el grup més nombrós (90 % de la població), i de llarg
també el sector més productiu i base de l'economia. És per això que deixem de
banda artesans i comerciants, que ja reprendrem en el moment en que aquests
guanyen força, ja al segle XIII, amb el ressorgiment urbà i l'auge del comerç.
Com hem dit, l'economia alt-medieval és
una economia rural i d'auto-subsistència, que no té raó de ser si no és amb la
presència i el treball de la pagesia, que actua com a motor únic de producció.
Aquesta pagesia està sotmesa, en major o
menor grau, al senyor feudal gràcies al que podem anomenar règim senyorial ,
evolucionat des del baix imperi romà, i que regulava les relacions pagès
senyor, és a dir, persones de diferent estament vinculades entre sí en base a
l'explotació de la terra. Aquest règim senyorial, permet al senyor sobre
el pagès:
- Dictar:
lleis, judicis i càstigs.
- Cobrar:
- Impostos
(sobre l'ús del molí, del forn, de la premsa, etc...)
- Rendes
pel treball de la terra.
- Regula
l'ús del bosc, de la caça i de la pesca.
Informació Situació geogràfica
NORWICH
Norwich és una
ciutat d'Anglaterra,
capital del districte de Norfolk.
Segons el cens de 2006,
té una població de 127.600 habitants
CANTEBURY
Canterbury és
una ciutat del sud-est d'Anglaterra, no lluny de Londres,
sobre el riu Stour, pertanyent al comtat de Kent. És famosa per la
seva bella catedral.
CAEN
Caen és un municipi
francès,
situat al departament de Calvados i a la regió de Baixa
Normandia, situat vora els marges del riu Orne. L'any 1999 tenia 114.007
habitants.
CONSTANTINOBLE
Va ser
capital de l'imperi Bizantí (també anomenat Bizanci) o Imperi romà d'Orient
durant segles, fins a la seva conquesta pels turcs en el segle XV, quan comença
l'Edat Moderna i deixa de ser majoritàriament cristiana per a transformar-se en
majoritàriament musulmana.
JERUSALEM
És una antiga ciutat
de molta importància per a les tres principals religions monoteistes del món, cristianisme,
islam
i judaisme.
És una de les ciutats poblades de la antiguitat.
GÈNOVA
Gènova
(en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que compta amb 600.000
habitants, anomenats genovesos. Durant la darrera centúria Gènova ha crescut
fins a absorbir 25 municipis del litoral i de les valls circumdants i
actualment està dividida en 25 circumscripcions i 71 unitats urbanes.
TOULOUSE
El
2004 tenia una població de 431.700 habitants (els anomenats tolosans) en una
superfície municipal de 118,3 km², i de més d'un milió d'habitants a
l'aglomeració urbana; per la seva població, és la segona ciutat d'Occitània
després de Marsella (el quart municipi de França, després de París, Marsella i
Lió), i la 41a.
Travessada
per la Garona i situada a mig camí entre l'oceà Atlàntic i el mar Mediterrani,
és anomenada la Ciutat Rosa pel color que domina als edificis antics, fets de
maó vist.
VALL
DE BOÍ: TAÜLL
Taüll és un
poble del municipi de la Vall de Boí a l'Alta
Ribagorça. Havia pertangut a l'antic terme de Barruera. El poble de Taüll allotja dues
de les esglésies romàniques de la Vall de
Boí declarades (Patrimoni Mundial de la Humanitat
per la UNESCO
el 2000),
Santa Maria de Taüll i Sant Climent de Taüll
JÚLIA BUIRA
dimarts, 4 de març del 2014
Aprendre medicina
Durant el viatge van passar per molts pobles, mentres els homes ella (la dona de l'Edmund)
aprofitava per aprendre medicina i psicologia, el que li va ser molt útil als homes per falta d'higiene que hi havia.
Pau Fígols i Maria Fofana
dijous, 27 de febrer del 2014
Texto expositivo
LA ALQUIMIA
Edmundo encontró unos pergaminos cuando iba de viaje a Inglaterra
en los que un señor explicaba que hacia i como. Decía que era la alquimia, que pretendía
conseguir…
La alquimia era un estudio, penalizado con la muerte, al que lo practicara en esos tiempos, que podía explicar como una substancia se podía convertir en otra. Por ejemplo: Imaginaos poder convertir un simple metal como el hierro en oro. Pues ese era el fin de hacer todo eso, poder convertir el metal en oro i eso, por supuesto, despertó la curiosidad de muchas civilizaciones como la Egipcia o los ya muy mencionados los chinos pero no hace falta ir tan lejos porque imperios como los romanos o los griegos también la practicaron e incluso aquí en Europa tanteamos con la alquimia durante un largo periodo de tiempo.
Los dos metales principales de la alquimia eran el mercurio i el azufre creían que el oro no era mas que mercurio cubierto de azufre (lo que le daba ese color amarillento).A parte de conseguir oro los alquimistas también buscaban la PIEDRA FILOSOFAL, era una piedra muy preciada por todo el mudo, en esos tiempos, ya que se suponía que tenia poderes mágicos: podía hacerte inmortal, te libraba de los males, te hacia perfecto... Y...¿Quien no quiere eso?
Una cosa mas el mercurio, como ya debéis saber, es toxico para nosotros pero un alquimista (Paracels) que no buscaba el oro ni la piedra ya nombrada consiguió curar la sífilis modificando el mercurio para que no perjudicase al organismo.
dimecres, 26 de febrer del 2014
CAPITOL 1
CAPITOL 1
Estiamat diari,
Avui amb el meu pare hem anat a la Catedral de Cantebury. Allà el meu pare ha anat a demanar-li un favor al bisbe, i mentrestant jo he volgut anar a donar una volta per la catedral. El que mes m’ha impresionat, ha set un enorme tapis que ocupaba una paret sensera! Era impresionant, explicava la llarga i dura guerra que hi va haver entre els Normans i els Anglo-Saxons. Ha set increible, era enrome!
CARLA BARBÉ
CARLA BARBÉ
diumenge, 23 de febrer del 2014
Traducción Capítulo III
Cuando yo tenía 13 años estaba cansado de recoger excrementos. Mi amigo murió por una intoxicación y yo estuve enfermo pero frecuentemente. Si embargo por el momento yo tenía una casa de madera no muy lejos del mercado y una feliz familia. Necesitaba algunos cambios en mi vida y un nuevo trabajo. El señor obispo de Losinga, primer obispo de Norwich, eligió un sitio junto al monasterio benedictino, cerca del río Wensum, para construir una catedral. Él puso la primera piedra de este edificio en el año Nuestro Señor MXCVI. Él necesitaba gente para trabajar duro como el profesor albañil estaba buscando trabajadores calificados.Cómo yo tenía experiencia trabajando e el castillo de Norwich yo empecé a trabajar en la nueva catedral. Trabajé como un marcador de mortero. He trabajado e la fundación de la parta del este de la obra. Es la principal i primera parte para hacer la construcción. Ellos buscan de usarlo tan pronto como sea posible.
Los talleres fueron construido al lado de la
catedral. Carpinteros, herreros, albañiles y mas marcadores de morteros vienen
de pueblos y ciudades cerca de Norwich.
Se necesitaba mas espacio y el obispo Losinga ordeno todas las casas
entre la catedral y el río para ser demolido. La tienda fue eliminada y mucha
gente perdió sus casas. Por desgracia, yo también.
Tomé a mi esposa y fuimos a Inglaterra.
Organicé un viaje con uno de los barcos hacia Francia. Una nueva ciudad una
nueva vida. Eso es lo que yo pensaba..
Llegamos a Caen a finales del verano de 1906.
JÚLIA BUIRA
¿Sabias qué...?
¿...Edmundo vivió la posguerra de la batalla de Hastings?
Hoy, en la hora de mi muerte y sin ninguna riqueza, estoy escribiendo estas palabras que son mi único legado después de haber tenido una larga vida. He vivido una infancia terrible, pero tengo que dar gracias de que pude sobrevivir a la terrible y dura posguerra de la gran batalla.
La batalla fue algo así:
Guillermo, duque de Normandía en Francia lucho contra su primo Harold, rey de Inglaterra. La batalla duro desde las nueve de la mañana hasta la última hora de la tarde, cuando el rey Harold fue muerto por un soldado normando que le clavó una flecha en el ojo. Después de esto, Guillermo marchó hacia Londres, donde fue coronado nuevo rey de Inglaterra.
CARLA BARBÉ
dimarts, 11 de febrer del 2014
My name is Edmund...
My name is Edmund but people call me Edmund of Norwich. Today, at the hour of my death and penniless, I am writing these words as my only legacy after having lived for a long time. I have seen how my friends, enemies and relatives have died. God has tormented me for living such a long life.
I was born in Norwich in the year of Our Lord MLXVI. It is said that the day I was born a brigth light crossed the sky. My parents thought this was a sign that something bad was about to happen. But it was not only me who suffered from a disaster; my own country suffered too. It was invaded by Norman from France fought agains his cousin Harlond, king of England. The battle lasted from nine in the morning to late afternoon when King Harold was killed by an arrow in his eye and a sword from a Norman soldier. After that William marched to London where he was crowned new king of England. Years later I saw a very long, havy precious tapestry whit some of these events in it.
JÚLIA BUIRA
Capitol 2
CAPITOL 2
L’Edmund estava fart de la seva feina i se’n
va anar a construir la Catedral.
Un dia se’n
va adonar de que al ser molts treballadors havien de derruir unes
quantes cases, i entre aquestes la seva i es va enfadar molt.
Així que va decidir que no volia suportar tot allò
i van decidir marxar.
CARLA BARBÉ
CARLA BARBÉ
Etiquetes de comentaris:
Castellà,
Català,
Ciències Naturals,
Ciències Socials,
Tecnologia i Visual i Plastica
Subscriure's a:
Missatges (Atom)