SITUACIÓ GEOGRÀFICA

Situació social

                                                      -FEUDISME-

LA NOBLESA:

La noblesa de privilegi, s'obtenia per concessió reial, per gestes militars o actituds heroiques, i podia donar-se a la persona que es volgués gratificar només o també transmetre als seus hereus, que l'adquiririen com noblesa de sang, és a dir, per baixar de un avantpassat gloriós.

Dins de la noblesa també existien categories, encara que representaven només el 3% de la població total. L'alta noblesa, formada per comtes (governadors de les comarques), ducs hereus dels governadors militars) i marquesos (que governaven en les marques o fronteres) van ser aquells que durant l'edat mitjana, es van convertir en vassalls directes del rei, i grans senyors feudals dels camperols que es van convertir en els seus vassalls, mentre ells s'ocupaven de lluitar en defensa dels seus regnes. En temps de pau, la seva vida rutinària, avorrida i ociosa, es matisava amb activitats de cacera, pesca, i combats amb espases, en tornejos.

EL CLERGAT:

El darrer grup de privilegiats, el clergat, va tenir un paper unificador durant tota l'edat mitjana ja que és present a tota Europa abanderant el cristianisme. En molts casos s'enfrontaven a la noblesa, des de totes les alçades, ja sigui el Papa amb diferents reis, o la noblesa enfrontant-se pel nomenament d'abats en els feus eclesiàstics.

Les funcions del clergat eren diverses segons el tipus de tasca i grau que ocupaven:

• S'encarregaven de l'educació durant tota l'edat mitjana, i ostentaven el monopoli de la cultura.
• Fixaven les obligacions religioses dels fidels i totes les litúrgies (bateig, matrimoni, etc...)
• Limitaven la violència dels nobles, o si més no ho procuraven (pau i treva de déu).
• Influència en decisions polítiques, que sovint acabaven amb amenaça d'excomunió.
• Gestió de feus en cas que en tinguessin, com era el cas de nombrosos monestirs, on com qualsevol senyor feudal, cobraven les rendes als seus serfs.
• Cobrament del Delme als cristians.

POBLE, (PAGESOS)

Certament els pagesos formaven part del que hem anomenat aquest tercer estat juntament amb d'altres grups socials, com artesans, petits comerciants, etc... Sobretot a l'alta edat mitjana, i en el context d'una economia plenament rural, amb ciutats poc desenvolupades, els pagesos eren per molt el grup més nombrós (90 % de la població), i de llarg també el sector més productiu i base de l'economia. És per això que deixem de banda artesans i comerciants, que ja reprendrem en el moment en que aquests guanyen força, ja al segle XIII, amb el ressorgiment urbà i l'auge del comerç.

Com hem dit, l'economia alt-medieval és una economia rural i d'auto-subsistència, que no té raó de ser si no és amb la presència i el treball de la pagesia, que actua com a motor únic de producció.

Aquesta pagesia està sotmesa, en major o menor grau, al senyor feudal gràcies al que podem anomenar règim senyorial , evolucionat des del baix imperi romà, i que regulava les relacions pagès senyor, és a dir, persones de diferent estament vinculades entre sí en base a l'explotació de la terra. Aquest règim senyorial, permet al senyor sobre el pagès:

• Dictar: lleis, judicis i càstigs.
• Cobrar:
• Impostos (sobre l'ús del molí, del forn, de la premsa, etc...)
• Rendes pel treball de la terra.
• Regula l'ús del bosc, de la caça i de la pesca.