CAPITOL 3

PROBLEMES

Estimat diari,

Durant el viatge, les previsions de menjar, es van anar acavant, fins que vam arribar al punt de haver-nos de menjar els càdavers humans que tots nosaltres havíem anat matant. Era molt desagradable pero en aquells moments era l'únic que podiem fer per sobreviure per molt desagradable que arribes a ser.

Per culpa de la falta d'higiene, tots patiem moltes malalties, fam agafar moltes infeccions...era molt trist el veure com la gent que m'envoltaba anava morint per falta de netedat.

Va ser un viatge molt dur, caminar durant tantes hores era molt esgotador i cansat.











Carla i Júlia

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

Situació social

                                                      -FEUDISME-

LA NOBLESA:

La noblesa de privilegi, s'obtenia per concessió reial, per gestes militars o actituds heroiques, i podia donar-se a la persona que es volgués gratificar només o també transmetre als seus hereus, que l'adquiririen com noblesa de sang, és a dir, per baixar de un avantpassat gloriós.

Dins de la noblesa també existien categories, encara que representaven només el 3% de la població total. L'alta noblesa, formada per comtes (governadors de les comarques), ducs hereus dels governadors militars) i marquesos (que governaven en les marques o fronteres) van ser aquells que durant l'edat mitjana, es van convertir en vassalls directes del rei, i grans senyors feudals dels camperols que es van convertir en els seus vassalls, mentre ells s'ocupaven de lluitar en defensa dels seus regnes. En temps de pau, la seva vida rutinària, avorrida i ociosa, es matisava amb activitats de cacera, pesca, i combats amb espases, en tornejos.

EL CLERGAT:

El darrer grup de privilegiats, el clergat, va tenir un paper unificador durant tota l'edat mitjana ja que és present a tota Europa abanderant el cristianisme. En molts casos s'enfrontaven a la noblesa, des de totes les alçades, ja sigui el Papa amb diferents reis, o la noblesa enfrontant-se pel nomenament d'abats en els feus eclesiàstics.

Les funcions del clergat eren diverses segons el tipus de tasca i grau que ocupaven:

• S'encarregaven de l'educació durant tota l'edat mitjana, i ostentaven el monopoli de la cultura.
• Fixaven les obligacions religioses dels fidels i totes les litúrgies (bateig, matrimoni, etc...)
• Limitaven la violència dels nobles, o si més no ho procuraven (pau i treva de déu).
• Influència en decisions polítiques, que sovint acabaven amb amenaça d'excomunió.
• Gestió de feus en cas que en tinguessin, com era el cas de nombrosos monestirs, on com qualsevol senyor feudal, cobraven les rendes als seus serfs.
• Cobrament del Delme als cristians.

POBLE, (PAGESOS)

Certament els pagesos formaven part del que hem anomenat aquest tercer estat juntament amb d'altres grups socials, com artesans, petits comerciants, etc... Sobretot a l'alta edat mitjana, i en el context d'una economia plenament rural, amb ciutats poc desenvolupades, els pagesos eren per molt el grup més nombrós (90 % de la població), i de llarg també el sector més productiu i base de l'economia. És per això que deixem de banda artesans i comerciants, que ja reprendrem en el moment en que aquests guanyen força, ja al segle XIII, amb el ressorgiment urbà i l'auge del comerç.

Com hem dit, l'economia alt-medieval és una economia rural i d'auto-subsistència, que no té raó de ser si no és amb la presència i el treball de la pagesia, que actua com a motor únic de producció.

Aquesta pagesia està sotmesa, en major o menor grau, al senyor feudal gràcies al que podem anomenar règim senyorial , evolucionat des del baix imperi romà, i que regulava les relacions pagès senyor, és a dir, persones de diferent estament vinculades entre sí en base a l'explotació de la terra. Aquest règim senyorial, permet al senyor sobre el pagès:

• Dictar: lleis, judicis i càstigs.
• Cobrar:
• Impostos (sobre l'ús del molí, del forn, de la premsa, etc...)
• Rendes pel treball de la terra.
• Regula l'ús del bosc, de la caça i de la pesca.

Informació Situació geogràfica

NORWICH

Norwich és una ciutat d'Anglaterra, capital del districte de Norfolk. Segons el cens de 2006, té una població de 127.600 habitants

CANTEBURY

Canterbury és una ciutat del sud-est d'Anglaterra, no lluny de Londres, sobre el riu Stour, pertanyent al comtat de Kent. És famosa per la seva bella catedral.

CAEN

Caen és un municipi francès, situat al departament de Calvados i a la regió de Baixa Normandia, situat vora els marges del riu Orne. L'any 1999 tenia 114.007 habitants.

CONSTANTINOBLE

Va ser capital de l'imperi Bizantí (també anomenat Bizanci) o Imperi romà d'Orient durant segles, fins a la seva conquesta pels turcs en el segle XV, quan comença l'Edat Moderna i deixa de ser majoritàriament cristiana per a transformar-se en majoritàriament musulmana.

JERUSALEM

És una antiga ciutat de molta importància per a les tres principals religions monoteistes del món, cristianisme, islam i judaisme. És una de les ciutats poblades de la antiguitat.

GÈNOVA

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que compta amb 600.000 habitants, anomenats genovesos. Durant la darrera centúria Gènova ha crescut fins a absorbir 25 municipis del litoral i de les valls circumdants i actualment està dividida en 25 circumscripcions i 71 unitats urbanes.

TOULOUSE

El 2004 tenia una població de 431.700 habitants (els anomenats tolosans) en una superfície municipal de 118,3 km², i de més d'un milió d'habitants a l'aglomeració urbana; per la seva població, és la segona ciutat d'Occitània després de Marsella (el quart municipi de França, després de París, Marsella i Lió), i la 41a. Travessada per la Garona i situada a mig camí entre l'oceà Atlàntic i el mar Mediterrani, és anomenada la Ciutat Rosa pel color que domina als edificis antics, fets de maó vist.

VALL DE BOÍ: TAÜLL

Taüll és un poble del municipi de la Vall de Boí a l'Alta Ribagorça. Havia pertangut a l'antic terme de Barruera. El poble de Taüll allotja dues de les esglésies romàniques de la Vall de Boí declarades (Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO el 2000), Santa Maria de Taüll i Sant Climent de Taüll

JÚLIA BUIRA 

Aprendre medicina

Durant el viatge van passar per molts pobles, mentres els homes ella (la dona de l'Edmund)

aprofitava per aprendre medicina i psicologia, el que li va ser molt útil als homes per falta d'higiene que hi havia.

 Pau Fígols i Maria Fofana

Texto expositivo

LA ALQUIMIA

Edmundo encontró unos pergaminos cuando iba de viaje a Inglaterra en los que un señor explicaba que hacia i como. Decía que era la alquimia, que pretendía conseguir…

La alquimia era un estudio, penalizado con la muerte, al que lo practicara en esos tiempos, que podía explicar como una substancia se podía convertir en otra. Por ejemplo: Imaginaos poder convertir un simple metal como el hierro en oro. Pues ese era el fin de hacer todo eso, poder convertir el metal en oro i eso, por supuesto, despertó la curiosidad de muchas civilizaciones como la Egipcia o los ya muy mencionados los chinos pero no hace falta ir tan lejos porque imperios como los romanos o los griegos también la practicaron e incluso aquí en Europa tanteamos con la alquimia durante un largo periodo de tiempo.

Los dos metales principales de la alquimia eran el mercurio i el azufre creían que el oro no era mas que mercurio cubierto  de azufre (lo que le daba ese color amarillento).A parte de conseguir oro los alquimistas también buscaban la PIEDRA FILOSOFAL, era una piedra muy preciada por todo el mudo, en esos tiempos, ya que se suponía que tenia poderes mágicos: podía hacerte inmortal, te libraba de los males, te hacia perfecto... Y...¿Quien no quiere eso?

Una cosa mas el mercurio, como ya debéis saber, es toxico para nosotros pero un alquimista (Paracels) que no buscaba el oro ni la piedra ya nombrada consiguió curar la sífilis modificando el mercurio para que no perjudicase al organismo.

 
PAU FIGOLS

Gift Animat

JÚLIA, CARLA I PAU

CAPITOL 1

CAPITOL 1

Estiamat diari,

Avui amb el meu pare hem anat a la Catedral de Cantebury. Allà el meu pare ha anat a demanar-li un favor al bisbe, i mentrestant jo he volgut anar a donar una volta per la catedral. El que mes m’ha impresionat, ha set un enorme tapis que ocupaba una paret sensera! Era impresionant, explicava la llarga i dura guerra que hi va haver entre els Normans i els Anglo-Saxons. Ha set increible, era enrome!

CARLA BARBÉ